La meva primera classe de
COED amb l’Imma va ser el dimarts 2 d’octubre. Va ser molt dinàmica i
divertida. Girava entorn a la descripció però de manera singular,
diferent a com s’ensenyaria a una classe. Ho va fer mostrant-nos diferents
models.
Al començament de la
sessió vam vam escoltar 4
cançons i vam anar comentant què ens transmetien, què pensàvem, què volien
dir.
La primera va ser “El Gripau blau”; aporta una lliçó moral.
La segona era “Lila”; descriu a una noia única,
especial.
La tercera ens va posar “Pedro Navaja”. Explica la
vida d’aquest home.
I l’última va sonar “Com un puny”. Transmet els sentiments
de tristesa per la distància que separa a dos enamorats.
Seguidament ens va posar la narració d’un conte. El conte de l’Abiyoyo d’en
Xesco Boix. Un conte on participen un grup de nens i li dona un toc de
creativitat. Descriu el personatge Abiyoyo.
En tercer lloc, l’Imma
ens va posar un seguit d’imatges on havíem d’explicar què ens transmetien, què
enteníem i què vèiem. En aquest cas es tractava de la poesia visual d’en J. Brossa.
I
finalment, per acabar la classe amb molt bon sabor de boca, vam escoltar i
visualitzar el videoclip de “Summercat”
dels Billie the vision and the dancers,
l’anunci d’Estrella Damm que va
traspassar barreres l’estiu de 2009.
Vam
adonar-nos que els detalls són importantíssims (amb un grup d’ancians el
missatge no hagués estat el mateix), la música i les imatges són crucials
també. A més, vam veure que en un vídeo es pot transmetre tot el que vulguis i
pots fer que els telespectadors s’involucrin com si ho estiguessin vivint en
primera persona.
Amb relació amb el que vam treballar a
la classe passada, avui dimecres 24
d'octubre, hem visionat una
entrevista del professor i investigador del Departament d'estudis de
Comunicació social de la Universitat de Guadalajara (Mèxic), en Guillermo Orozco. L'entrevista
parla de l'educació en comunicació
audiovisual.
Al llarg de l'entrevista se li
plantegen un seguit de preguntes. Entre d'altres, si pel simple fet de ser
audiència, hem adquirit les competències comunicatives necessàries. Una altra
seria, com s'entén l'educació en els mitjans. També, si els mitjans
contribueixen al reforç de l'educació i finalment com es pot adjuntar les tecnologies
amb l'educació tradicional.
Les conclusions que es podrien treure
després d'haver-lo escoltat amb deteniment serien les següents:
- La realitat no és el què veiem. És una modificació, representació i selecció d'algú. Hem de saber el medi, no ens han de manipular. El que realment és no es correspon amb el que veiem.
- Hem d'exigir la responsabilitat als mitjans de comunicació. Vulguin o no, estan educant a l'audiència.
- Els mitjans de comunicació, l'escola i la família ens han d'ensenyar com veure, veure els "making off's", ensenyar que els productes que trobem al supermercat no són els mateixos que apareixen als anuncis, etc.
- Ens hem preocupat molt de dotar les escoles de l'instrument (ordinadors), com fer-lo servir... però hem deixat de banda la part pedagògica, la més important, ja que lo altre és el suplement.
- Amb l'autodidactisme no hi ha suficient. Ens hem de formar en saber llegir, escriure, parlar i escoltar.
És una entrevista molt bona que et fa
reflexionar sobre aspectes que no t'hi havies parat a pensar abans. Os recomano
que si teniu temps el mireu, és molt interessant i val la pena!
Aquí os adjunto el link per
visionar-lo:
A banda del visionat de l'entrevista i
seguidament debatre les idees claus, l'Imma ens ha passat un parell de cops l'anunci de Galerias Preciados i
l'hem analitzat amb relació a l'entrevista. Tot el què hem vist a simple vista
no és tal qual, sinó que s'amaguen missatges que molts cops passen
desapercebuts.
Mirant l'anunci superficialment ens n’adonem
que la veu en "off" que parla fa referència a la roba, a la seva
durabilitat i resistència. A més, mostra un seguit d'entremaliadures, unes 14,
que ens fan gràcia i fan que somriguem. Però si ens parem a pensar, el missatge
que transmet als nens no és educatiu, sinó al contrari.
Si ens anem aventurant en el significat
real de l'anunci ens n’adonem que transcorre en dos espais ben diferenciats.
Primer de tot, quan estan a classe, un ambient avorrit, en canvi, un cop ha
sonat el timbre, l'ambient es mostra dinàmic i divertit. D’altra banda, la il•luminació
també juga un paper important. A l'aula, la il•luminació és fosca i es
contraposa amb la lluminositat que hi ha al sortir. Per acabar, la música també
acompanya i li dona un significat més intens. A la classe el silenci és absolut
i només se senten les busques del rellotge i a mesura que ens apropem al pati
la música va sonant en forma de vals i poc a poc es va animant.
Aquest és un molt bon exemple de la
informació amagada que ens transmeten cadascun dels anuncis. És important que
siguem del tot conscients que els anuncis no són reals, sempre van cap a un
objectiu en concret, manipular a l'audiència i que fem el que ells vulguin. Com
a docents, hem de transmetre’ls-hi als alumnes i que també siguin partícips d’aquesta
tergiversació de la realitat.
A banda de l'anàlisi de l'anunci,
personalment m'ha agradat molt i m'ha fet treure un somriure d'orella a orella.
Crec que està molt ben buscat i que aconsegueixen l'objectiu establert. Des
d'aquí els felicito.
La sessió d'avui m'ha servit per mirar
tot amb un ull més crític. Ara quan miri els anuncis ho faré de diferent manera
i buscaré la informació amagada que hi ha en cadascun d'ells.
I per acabar d’interioritzar tot el que
hem après a aquesta classe, ara analitzaré pel meu compte, un anunci triat per
mi. En aquest cas he triat el nou anunci que ha fet la marca Bimbo per a patrocinar el nou Pà Bimbo 100% natural. En ell surt l'Eduard Punset, una de les figures de
moda d'aquest temps. I l’he triat ja que tothom s'ha fet ressò d'ell i tothom
en parla.
Primerament, m'agradaria destacar que
en aquest anunci introdueixen una persona coneguda, en aquest cas un escriptor,
una persona intel•ligent, culta i fiable. A part, surten tres noies, podrien
ser estudiants i se les veu sense suficients recursos i no molts diners. Aquí,
podríem deduir que si aquestes noies poden comprar aquest pa de motlle, no serà
gaire car. Un altre dels avantatges amb els que juga és que es patrocina un
producte d'una marca familiar, coneguda i estimada per a tots. En aquest
sentit, ja ens transmet fiabilitat i confiança. Un altre al•licient és que si
ja el pa Bimbo de sempre ens agrada, aquest és encara millor (no es posa dur),
no té conservants i no és artificial. Actualment, lo natural atrau. Per acabar
de convèncer als telespectadors, l'anunci acaba amb el brindis de les tres
noies (que no menjaven pa) i en Punset.
La conclusió final és que un cop tastat
aquest nou pa de motlle, les noies han optat per comprar-lo i adquirir-lo a la
seva dieta. Aquest perfil de noia que apareix, com he comentat abans, sembla
una noia estudiant, amb interessos, cultura, etc. Un altre factor que ens és
encara més fiable si cap.
Per acabar l'anàlisi d'aquest anunci,
juga amb el factor còmic, que és l'accent de l'Eduard Punset que obra la porta a moltes imitacions i fa que es
parli i es comenti entre la gent i que tota aquella gent que no l'ha vist,
busqui l'anunci per assabentar-se del què parlaven els seus amics.
A continuació os adjuntaré l'anunci per
si encara no heu tingut l'oportunitat de veure'l:
Fins aviat i a ser feliç@s! :-D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada