Cercar en aquest blog

dijous, 29 de novembre del 2012

Com parlar bé en públic i ser un bon comunicador


A les primeres classes de COED jo no hi era ja que tenia horari de tardes i el meu professor era en Francesc Garreta.

Hem vaig informar del que van fer els meus nous companys per a posar-me al dia i van treballar Què era un bon comunicador?. Realment, en aquell moment, no havien donat teoria prèvia i cadascú partia dels coneixements que havia adquirit en cursos anteriors. L’Imma Gómez, la nova professora que tenia a COED al torn de matins, els va preguntar i van haver d’apuntar per escrit el nom d’un comunicador famós seguit de 4 adjectius que expliquessin que era per ells ser un bon comunicador.

Per la meva banda, he volgut fer la feina i suposo que jo hagués triat a la Susanna Griso. Trobo que és una excel·lent comunicadora i una gran periodista. L’hagués qualificat com una comunicadora:



- Clara.
- Bona oient.
- Intel·ligent / culta.
- Empàtica.
- Carismàtica.




Un cop tots els alumnes tenien al seu personatge i els seus 4 adjectius, els van posar en comú i van acabar concloent els adjectius que havia de tenir un bon comunicador.

Imagino que va ser una classe interessant que em vaig perdre i que m'hagués agradat compartir amb els meus companys i companyes!


Més endavant, l’Imma ens va fer llegir el llibre Com parlar bé en públic i segurament, pel que fa a la recerca d’un bon comunicador, molts companys haguessin canviat de persona ja que probablement, ens hagi proporcionat una altra perspectiva a l’hora de les capacitats que ha de tenir una persona per parlar davant d’un grup de gent. El dimecres 7 de novembre vam haver d’entregar  la síntesi d’aquest llibre. I per acabar d'interioritzar els aspectes clau per ser un bon comunicador, vam dedicar una sessió a fer un decàleg de la comunicació oral que constava de 10 punts. Ens vam organitzar en grups de 4 persones (el meu grup érem la Paola Granada, la Ester Herrero i l’Andrea Pulido) i després un portaveu de cada grup ho exposava davant la classe. Com a curiositat, jo ho vaig ser la que ho va 
exposar.

Va ser una classe molt interessant i personalment em va servir per acabar d'assimilar els punts clau per a poder desenvolupar-me bé a l'hora d'haver de parlar. A més, em serviria de gran ajut a l’hora d’haver de fer la presentació d’Identitat i territori i la recitació del poema que posteriorment explicaré.

El llibre em va agradar molt i crec que és un llibre que l'haig de tenir sempre a l'abast perquè estic segura que em serà útil durant tota la meva trajectòria com a estudiant i com a mestra.

A continuació, per tots aquells que vulguin saber una mica més sobre aquest fantàstic llibre, adjuntaré les mes conclusions incloses al treball. D’altra banda, intentaré abans d'haver de fer una presentació, per petita que sigui, donar-li una ullada. Espero que os serveixi tant com a mi! :-)

“El llibre Com parlar bé en públic ha estat un llibre molt útil i m’ha permès obtenir un seguit de trucs per millorar la meva capacitat comunicativa, que se’ns dubte utilitzaré. Es podria qualificar com a referent en l’àmbit de la comunicació en llengua catalana.

Durant tot el llibre la senyora Rubio i en senyor Puigpelat t’expliquen amb to honest, modest, senzill i entenedor, les diferents claus per al bon desenvolupament comunicatiu i estan a l’abast de tothom. El podria classificar com a manual, guia pràctica ja que es basa en explicar “com hem de parlar en públic” i com a poder aconseguir l’èxit posterior. Per a poder desenvolupar-te correctament en l’àmbit comunicatiu, és bàsic que la comunicació s’entengui i comprengui.

Els autors posen èmfasis en la importància de la mirada, de la veu, de l’entonació, de la respiració, del silenci.. a l’hora de comunicar-te amb els demés. A més a més, s’ha de tenir present que l’exhaustivitat és la característica que ha de dominar en tot discurs, i tracta d’enumerar totes les hipòtesis possibles, els casos.. d’una qüestió. S’ha de pensar, actuar i parlar amb claredat i com a conseqüència, la utilització de connectors és necessària. D’altra banda, el tractament del llenguatge oral i corporal és necessari per a un bon desenvolupament de l’expressió oral i no només això, sinó que per tal d’aproximar-se al públic, fer amè, entretingut i interessant el discurs, és bo utilitzar l’acudit i l’anècdota personal. Així mateix, per a acabar de clarificar un concepte ha d’anar acompanyat d’exemples i comparacions.

Per acabar, m’agradaria esquematitzar els trets necessaris per a ser un bon comunicador, que serien:
- Parlar amb frases curtes i de construcció simple.
-  Tenir facilitat i destresa en avançar i recular en l’argument del discurs.
- Fer canvis de to utilitzant preguntes interrogatives, exclamatives i retòriques per cridar l’atenció dels oients.
- Separar les frases amb pauses i silencis.”

      Per acabar, pujaré un vídeo d'una professional de la comunicació on explica què s'ha de fer per parlar bé en públic. Penso que és un bon mecanisme per acabar d'arrodonir aquesta habilitat tan imprescindible actualment. A part, em sembla molt interessant!



Com he comentat abans, la primera exposició que em va servir per a poder posar en pràctica tots aquells trucs per a parlar bé en públic va ser el dimarts 13 de novembre, que vaig haver d’exposar el treball d’Identitat i territori amb l’Ester Herrero.

En aquest treball es tractava de fer un vídeo, d’uns 10 minuts, màxim 12 i d’utilitzar eines apreses a classe de GITIC combinades amb una posada a escena i una explicació del que anàvem veient. El tema havia de ser alguna cosa relacionada amb el territori, la identitat, tal i com expressa el títol del treball. Nosaltres, vam triar el títol Dos mons en una mateixa ciutat i volíem mostrar les diferents tipologies d’escoles públiques que existien a Barcelona, basant-nos en el nombre d’immigrants.

 Com deduireu, per a que sortís rodó s’havia de tenir molt en compte tot allò après amb la lectura de Com parlar bé en públic. A més d’utilitzar totes les eines tecnològiques possibles.

Va ser el primer dia d’exposicions i a nosaltres ens va tocar trencar el gel tot i que ens va tocar fer-ho les últimes. Abans de començar amb la redacció d'aquesta part de l’entrada del bloc, he estat pensant com poder descriure les sensacions que tenia en aquells moments, però no ho he aconseguit, eren indescriptibles. Era una sensació estranya, una barreja de nervis, inseguretat, ganes, por, etc. L'hora i mitja que vaig estar esperant mentre anaven exposant altres companys se'm feia interminable tot i que vaig poder gaudir de les altres exposicions, que algunes d'elles, em van agradar molt!

Cada minut anava mirant el rellotge, el temps s’emblava que no avancés. Les busques del rellotge semblava que estaven immòbils i jo nerviosíssima esperant "l'hora del judici final". Tenia moltes ganes de mostrar la preparació prèvia i poder-me lluir. Recordo que quan estava exposant la parella anterior a nosaltres, semblava que el cor no pogués anar-me més ràpid i un cop els companys es disposaven a aplaudir a les companyes.. Ja era l'hora! Em vaig aixecar decidida, vaig mirar a l'Ester, ens vam intecanviar un somriure que ens va proporcionar força i seguretat i vam intentar exposar de la millor manera possible i intentant mostrar tota la feina que hi havia al darrera, el resultat del nostre treball; Dos mons en una mateixa ciutat.

A l'acabar l'exposició vaig respirar alleujada, ja havia passat el “mal tràngol”, tot i que no estic gaire satisfeta perquè ho podria haver fet millor però els nervis em van trair en alguna que altra ocasió. Com diu ma mare, "dels errors s'aprèn" i espero anar perfeccionant i millorant i n'estic segura que ho podré anar fent poc a poc.

D'altra banda, m'agradaria agrair a l'Imma que ens fes llegir i treballar el llibre Com parlar bé en públic perquè després d'aquesta exposició, puc dir de primera mà, que serveix i t'ajuda a tirar endavant!

Per a tots aquells que no hagueu tingut l'oportunitat de veure la nostra exposició, a continuació adjuntaré el vídeo de la presentació. Per aquells que si que vau poder-hi assistir, espero de tot cor que os hagi agradat i haguéssiu gaudit i après una miqueta més!



A més, aquí podeu veure les webs de les dues escoles:
Rubén Darío (El Raval) 
Pau Casals - Gràcia (Gràcia)


Una altra de les ocasions en les que vaig poder posar en pràctica i anar perfeccionant aspectes per a poder fer una bona exposició, ha sigut aquest dimecres 28 de novembre a l’hora de recitar un poema.

Vaig escollir un poema de Joan Salvat – Papasseit (1894 - 1924) que es titula Nadal. El vaig triar ja que queda molt poc perquè comenci aquesta època de l’any, els carrers ja estan guarnits i volia donar-li una bona benvinguda. A més, és un poema que em transmet i que m’agrada molt.

A continuació, per a tots aquells que no sapigueu quin poema és, os l’adjunto:


                           Nadal
Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.
Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.

Espero que os agradi tant com a mi! I per aquells que no vau tenir l'oportunitat d'escoltar-lo ni veure'l, aquí os deixo la gravació que va fer la meva companya Patrícia Calvillo! :-)
Si voleu saber més de la vida d'aquest gran poeta, aquí os deixo una web:
http://www.escriptors.cat/autors/salvatpapasseitj/pagina.php?id_sec=2230


Risto MejidePer acabar, l'útlima ocasió que vam tenir per a mostrar a la classe, al Jorge i la Imma què sabíem parlar en públic, va ser el dimarts dia 18 de desembre que vam exposar el treball del Bon Comunicador. El meu grup, especialment, ho vam fer d'en Risto Mejide ja que creiem que és un comunicador singular, amb trets característics, únics i especials. 
Havia de ser una exposició curta, d'uns 8-10 minuts aproximadament.
Va ser una sessió divertida i on vaig aprendre grans coses de diferents comunicadors que tenim en l'àmbit mundial. Es va treballar des d'en Barack Obama a l'Alfons López Tena passant per la Pilar Rahola. Penso que entre tots vam fer una gran tria! Os felicito des d'aquí! :-)

Per tots aquells que no vau tenir l'ocasió d'assistir a la presentació del treball d'en Risto Mejide, teniu l'oportunitat de veure'l aquí! Tot i que només hi ha la part visual i com tots sabeu, la part oral li dóna un toc més especial i entretingut.

D'alta banda, si algú vol saber més d'aquest gran comunicador, os deixo el seu Twitter https://twitter.com/ristomejide i la seva biografia  http://ca.wikipedia.org/wiki/Risto_Mejide


Fins aviat i a ser feliç@s! :-D

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada